LA MOTXILLA DE L’ANNA: El Paral·lel Canalla

Dissabte, 7 de maig de 2016, Barcelona

 

Degut l’èxit i l’assistència multitudinària a la sortida al Raval de la temporada passada, els savis de Valldaurex ens han preparat un altre ruta canalla, MOOOLT CANALLA! Aquesta, pel Paral·lel

Per començar i perquè anem entrant en matèria, els nostres guies: la Sylvie de Saint Andrew i l’Adso de Vallensis, ens reparteixen uns petits dossiers amb fotografies antigues …Mare meva, quines imatges més marranotes! Serà per això, per ser tant i tant pecaminosos, que els de Dalt s’han enfadat i com que no ens poden castigar (de moment) amb les penes de l’Infern, ens castiguen amb aigua reparadora tot el matí (traducció: pluja a dojo!)

Els nois comencen les seves explicacions als Jardins de Sant Pau del Camp… Si algú és de fora o no ha tingut mai avis pendonets, no es pot imaginar el que era Can Fanga  la primera meitat del segle XX: un pou de luxúria, ple de “gente de mal vivir”…No ens ha d’estranyar doncs que vinguessin dirigents que, vetlladors de la nostra moral i nomééééés pel nostre bé, reprimissin i perseguissin durant quaranta anys totes aquestes manifestacions cotxinotes, porques i causants de tots els vicis inimaginables!

IMATGE-1

Anem caminant fins darrera el conservatori del Liceu, retornant per uns moments al Raval (està clar que s’haurà de fer un Raval II, eh Dinamitadora?). Continuem per Nou de la Rambla fins la Sala Bagdad, bressol de tants i tants mites: Nacho Vidal, Rocco Siffredi, Ciccioloina, Holly One… i l’única sala que resisteix els embats de la decadència del Paral·lel, i fidel als seus orígens continua oferint porno dur…Ai senyor, d’aquí ens n’anem directes a les Calderes d’en Pere Botero (que no és aquell del Gat)…Ens aturem al costat de la  Font de Raquel Meller i l’Adso ens fa una extensa explicació sobre qui era aquesta noia, que tot i arribar a dalt de tot de la fama, acabà gairebé en la misèria…Aquí, la pesada de la reportera insisteix a que tanquem els paraigües i ens fem una fotografia de grup (serà plasta, ara a mullar-se tothom!)… 

IMATGE-2

Creuem l’avinguda, durant molts anys, de Marqués del Duero…i aquest qui era? I arribem a l’antiga Canadenca, més coneguda com les Tres Xemeneies…Aquí l’Adso es llueix amb una “màster class” sobre els moviments anarquistes de Barcelona, els sindicats, les vagues, el pistolerisme, bombardejos i apocalipsis diversos, en fi! tot el bo i millor d’una ciutat pionera en enrenous violents i subversius …Com no voleu que ens tinguin mania per les Españes, si som l’esca de tots els pecats de la societat actual i mal exemple per tothom? 

IMATGE-3

IMATGE-4

Ens posem a raser una estoneta, perquè com que nosaltres no parem de parlar de ciutats cremades, crema de convents, crema d’esglésies, etc… els de Dalt no paren d’enviar aigua per apagar-ho tot…I mentrestant, un bon home impassible a tot el que passa davant seu, va fent els seus exercicis de taí chí 

IMATGE-5

Anem cap a l’Apolo! Algú del públic es queixa perquè pensava que la guia seria la Tània Doris…pobreta, si deu tenir miiil anys i ja no se’n deu recordar ni del seu Colsada!…Els nois es van tornant amb les batalletes: ara història local, ara història canalla…s’ho passen pipa aquests dos explicant marranades, això que han anat a escoles serioses (o no!…i “hasta aquí puedo escribir”).

Algú de vosaltres sap què vol dir sicalíptic ? No veritat? Perquè som gent decent i de bé, doncs l’Adso ens ho explica i segons la Real Acadèmia de la Lengua Española, la seva definició és: “manifestación “pícara” del erotismo; también le añade intención “maliciosa” de fondo sexual, partiendo de una posición moralista del pensamiento. La etimología griega propuesta por los académicos de la lengua es del idioma griego «σκον», higo, y «λειψις», frotamiento o acción de untar”…Sense comentaris…

Vinga, i ara cap a l’ArnauSalvem l’Arnau! A veure que fas Ada, que si tardes gaire a posar-hi remei, s’ensorrarà l’única sala que encara queda en peu, apart de El Molino… 

IMATGE-6

L’Español, Estudio 54, Artèria, ara Sala Barts

Anem tirant cap a El Molino, sala  café-concert, ara convertida en no sabem ben bé què: descafeïnada i despersonalitzada, però durant molts anys, va ser el music-hall més representatiu, canalla i popular del Paral·lel, reconegut a tot Europa i considerat el més transgressor dels límits permesos… Primer “Petit Moulin Rouge”,  però des dels anys quaranta del segle passat, ni “moulin”, ni “rouge”…A les Españes des de 1939 no hi havia res de res “rouge”, fins hi tot la caputxeta era “encarnada” per “ordeno y mando” de Don Paco Ranas 

IMATGE-7

Abans d’acabar, aquí davant, els nens ens munten la traca final i ens amenacen en fer-nos un numeret…Però no, ells no el fant el numeret, sinó que provoquen a un senyor del públic molt seriós i posant-lo en un compromís, del que s’ha de dir que en surt molt airós, li fan llegir la lletra de “La Pulga” …Continua l’espectacle: A un altre senyor, igual de seriós que el primer, li toca “La Vaselina” (si  voleu llegir les lletres: Viquipèdia…).Aplaudiments de tothom pels dos, ara, a aquest pas, ens quedarem sense personal: què és això de atracar miserablement als nostres pobres i soferts “valldaureixencs”?


IMATGE-8

 

IMATGE-9

Migdia i comença el rau-rau a l’estómac…Última fotografia de grup i, oooooh, Sylvie de Saint Andrew  l’Adso de Vallensis ens tenen preparada un altra sorpresa: Anem a fer un vermutet a “Can Eusebio”!…Menció d’Honor pels nois!

IMATGE-10

Bona pensada! Em sembla a mi que això assentarà precedent i a partir d’ara la “Dinamitadora” haurà de muntar vermutets cada vegada que baixem al Cap i Casal  

IMATGE-12 IMATGE-11

Fins la propera!

Anna de Provençals

Maig de 2016