La Motxilla de l’Anna: Diada de Germanor

dissabte, 28 de maig de 2016

 

Per anar tancant la temporada, ja fa uns anys que les “mentes pensantes” de Valldaurex es van inventar la “Diada de Germanor”…Res fora del normal: sortideta curta i dinar, que ja se sap que en aquest país tot s’acaba amb un bon àpat…

Aquesta vegada ens han preparat una visita a un taller de construcció i reparació d’òrgans… Nooooo! Un hospital noooo!…Un taller d’òrgans musicals, sí, sí, aquells que pedalant i clicant emeten sons extraordinaris… Però, en tenim d’aquests llocs aquí? Bé com que tenim la sort de viure al “País de les Meravelles”, doncs sembla ser que hi ha de tot, però, francament, jo no se com s’ho fan per trobar llocs per visitar tant, rars? Bé, deixeu-m’ho en originals…

Arribem a la nau seu del “Taller Grenzing” a El Papiol,  i ja ens espera la encantadora Natalie Grenzing, filla de l’artífex creador del taller, que ens fa una acurada presentació del lloc i de com el seu pare es decidir a crear-lo.

IMATGE-1

Per explicar-nos tot el procés (el de creació d’òrgans, no “l’altre”, últimament més famós…), la Natalie ens acompanya per les diverses estances ensenyant-nos els múltiples materials dels que es componen…Tothom toca i remena: pell, fustes, etc. De sobte apareix el Daniel, l’altre fill del senyor Grenzing que s’incorpora a la visita per complementar les explicacions de la seva germana… Ell és l’artista que es cuida de la recerca de sons nous… 

IMATGE-3

Anem passant d’una estança a una altra…Ara ens mostren un òrgan enorme molt deteriorat pobret, ple de fongs, corcat, vaja, fet una pena i que de ben segur que costarà més reparar-lo que fer-lo nou, però a vegades prevaleixen més els sentiments que la butxaca… 

IMATGE-4

Entrem en una sala on es construeixen les diverses peces que componen els òrgans, i ens les van mostrant tot responen les moltes preguntes que fem els “valldaureixencs” (alguns força pesadets, amb carinyo, però tot s’ha de dir…)  

IMATGE-5

IMATGE-6

IMATGE-7

 Per acabar la visita i posar la “cirereta al pastís”, ens presenten a l’Hèctor, professor de música i gran instrumentista d’òrgans que ens ofereix un petit però fantàstic concert: “Chacona” de Johann Casper (contemporani de Bach), “Preludi en la major”, i com no! “Tocata i Fuga en re menor”, les dues de Johann Sebastian Bach  

IMATGE-8 IMATGE-9

Abans de marxar ens fan la “clàssica” fotografia de grup (si no la fes, a la reportera li agafaria un cobriment…).Li donem les gràcies a la Natalie i al Daniel per la seva generositat i la majoria comprant uns CD’s escollits amb concerts d’òrgans d’arreu d’Europa construïts al “taller”. 

IMATGE-10

Dos dubtes: “D’on surten els òrgans?” _ Doncs bé, sembla ser que un tal Tesidios, grec mandrós que no volia bufar l’aulos, es va inventar l’hydraulos, una mena d’òrgan primitiu…Mireu si en debia de ser d’ase que de ben segur li va costar més inventar un instrument tan i tan complicat, que si hagués seguit bufant tranquil·lament…Després els romans el van adoptar i l’escoltaven mentre els lleons anaven menjant cristians…Més tard, Constantí V en va regalar un a Pipi (vaja nom!), pare de Carlemany, però aaaah! Quan els monjos el van sentir van cometre el gran pecat de l’enveja i tots els monestirs en van voler un…I així, fins ara.

L’altre dubte és: “Perquè amb aquest cognom tant germànic, la Natalie i el Daniel parlen un català perfecte? _ Doncs perquè el seu pare va venir  fa moooolts anys a estudiar els òrgans espanyols i és va enamorar d’una catalana…Ooooh! Com diuen els nostres veïns de dalt: “Cherchez la femme!”

 Bé, després de omplir la “motxilla” amb quatre tonteries meves, continuem…

De El Papiol, passem el Puigmadrona (com uns “Hanibals” passant els Alps…) i ens dirigim a Valldoreix per acabar la jornada dinant a “El Casalet”, que gairebé s’ha convertit en la seu de Valldaurex a falta d’una de més permanent…

Amb molt “bon rotllo” anem menjant i…eeep! Que passa? Cava als postres?…Sembla ser que uns “valldaureixencs” han estat avis aquesta setmana i paguen la festa…ENHORABONA! Però ben mirat, aviat en comptes d’un centre d’estudis, semblarem un club de “iaios-flauta”

IMATGE-11

Per acabar em posaré seriosa: T’hem trobat a faltar “presi”, a tu i a la teva família!

Fins la propera, que rematarem la temporada anant a un paradís fiscal…VISCA!

Anna de Provençals

Maig de 2016