LA MOTXILLA DE L’ANNA: “L’Andorra diferent. Un altre país dels Pirineus”

Sortida de cap de setmana al Principat d’Andorra

-18-19 de juny  de 2016

 

 Què vol dir:  l’Andorra diferent. Un altre país dels Pirineus ? Què hi anem a fer a Andorra?… A Andorra només s’hi pot anar a COMPRAAAAR!…duralex, sucre, tabac, radiocassets, colònies, esquís… O si va per un altra cosa?… Potser portar-hi la col·lecció de cromos de color malva? Portar-hi deixes?… Ai Senyor! A veure si aquests de Valldaurex ens estant utilitzant per defraudar a la Santa Hisenda Espanyola, tan immaculada i imparcial ella…

Bé, esperem passar un cap de setmana esplèndid, que ningú prengui mal  i a la frontera li atorguin un certificat de residència per la garjola (en tenen una molt bonica a la Casa de la Vall…)

D’entrada la dinamitadora ens cola un gol per tot l’escaire (cosa que no fa “la roja” davant l’azzurra!): “A les sis del matí a la Plaça de l’Estació!”…_I l’autocar? Es pregunta tothom… L’autocar arriba quan ha d’arribar, a les sis i vint… ens ha avançat l’hora perquè ningú faci tard, ara s’entén perquè ella i la seva família arriben els últims…la molt… ”Home, és que Andorra és molt lluny” (es defensa). Carreguem les maletes a l’autocar i el Javi arrenca camí de l’Àrea del Cadí per esmorzar.

Primer entrebanc: a l’Àrea del Cadí no si pot entrar menjar…Clar, on estaria el negoci! Doncs mira, uns entren i altres es queden fora menjant els seus entrepans…Què hi farem!

Arribem a La Massana i ràpid cap a la Casa Rull…Si arribem cinc minuts tard ens anul·len la visita…veieu malpensats com tot té una explicació: d’aquí la trampa de la dinamitadora (i ja se la carregava!)

Entrem!…_

-Podem fer fotografies?

- Nooo, fotos no!

Comencem bé, què faran els fotomaníacs? Doncs ajo i agua, ja compraran llibres i postals que per això els posen a la sortida de tots els museus, o us penseu què els que manen a les institucions són beneïts?…A la sortida: foto de grup (al menys aquesta si que la podem fer)…

IMATGE-1

Anem cap a l’hotel AnyósParkOooooh camacu!… Ja hi som! Si anem així no m’estranya que tothom se’n rigui de nosaltres els barcelonins-areametropolitans

IMATGE-2

Però realment s’ha de dir que l’hotel és molt maco, però una mica laberíntic: àrea tres, ascensor, segona planta, ascensor, planta baixa, passadís, ascensor… ui, “quin emboliu” que diria la Vanessa…el primer quart d’hora es perden alguns “valldaureixencs” i la dinamitadora està estressada i col·lapsada, ella, que no perd mai la compostura…Va vinga, a dinar!

Havent dinat, apa cap a l’autocar que a les tres de la tarda hem de ser a la “Farga Rossell”… Marxem Javi!…_Ei, noooo, falten dues senyores…les dues senyores no arriben, les busquen, no les troben… bé, marxem sense elles… El Javi arranca…

  • Ei, noooo, ja són aquí…

Milions de disculpes.

  • No passa res
  • No tornarà a passar
  • No passa res…

Arribem justets, justets…Ens disculpem amb l’Àlex que ja ens estava esperant i comencem la visita que esdevé molt interessant, sobretot per la demostració que ens fan in situ de com funcionava la farga, i aquí si que ens deixen fer fotografies…Menys mal!  

IMATGE-3 IMATGE-4 IMATGE-5 IMATGE-6

Continuem la tarda dirigint-nos a Ordino per visitar la Casa Areny-Plandolit i el Museu Postal… Entrem a la Casa, una casa senyorial d’una de les famílies pròcers del Principat (se’ns han colat dos polissons amics del xofer…No passa res!)…Aquí també “no fotos”…Cap problema, de fet tampoc és que mereixi massa la pena, és maca, sí, però una mica (MOOOLT!) decadent i a sobre l’Iñaki (el guia), massa, massa preparat no s’ho porta: se li pregunta sobre les botes de vi; “no sabe, no contesta”, menjador modernista

  • fixeu-vos amb la làmpada modernista
  • Què no soca, que la làmpara és art-decó

Mon Dieu! La visita acaba quasi empenyent-nos cap a la sortida, hi ha pressa, sembla ser que espera un altre grup… Bé deixe-m’ho…

Entem al Museu Postal…Petitet, però sembla interessant. Seiem a veure l’audiovisual…a la meitat es talla i se’n va el llum…La dinamitadora surt a avisar…veurem que s’hi pot fer…caos, no en tenen ni idea i a sobre tampoc saben on tenen els llibres per vendre… a “tranques i barranques” acabem de veure el Museu i marxem cap a l’hotel…Tenim temps de descansar una miqueta i sopar…Pregunta generalitzada:

  • Podrem comprar?
  • Podrem comprar?

Va vinga ja, passeu a dormir…Demà serà un altre dia, com deia la meva alter-ego.

  • Bon dia
  • Bon dia!
  • S’ha dormit bé?
  • Molt bé!
  • Nosaltres tenim una habitació que és com un apartament, fantàstic!
  • Nosaltres també
  • I nosaltres…

Doncs es clar! Tothom té una habitació esplèndida què és com un apartament! Es penseu que a Valldaurex reserven habitacions de primera pels privilegiats (la Junta) i habitacions cutrilles per la resta de personal…Hoooome, què són seriosos!

Després d’esmorzar marxem cap a la capital del Principat…Ja hi som tots? La dinamitadora es passa el cap de setmana comptant, la pobra!

Arribem a Andorra la Vella i directes cap a la Casa de la Vall!…Encara no són les deu del matí i mentre esperem: foto de grup 

IMATGE-7

Arriba l’Henoc…nooo, el pare de Matusalem no!  Un noi molt trempat que ens explicarà tots els secrets de la Casa de la Vall i d’Andorra en general…i molt bé per cert!

  • Hauríem de fer dos grups, són molts
  • I si entrem tots juntets? (pregunta la dinamitadora)
  • Bé, si no ho diuen a ningú, jo no els he comptat… Entrem tots!

La visita esdevé molt amena i divertida…

  • Es poden fer fotografies?
  • No, però si jo no ho veig, qui ho sabrà

Un crac l’Henoc, no veu res de res en tota la visita i tothom: clic-clic, clic-clic!… A l’antiga Sala de Plens (ara tenen una seu de Govern nova i super moderna) ens va explicant un munt d’anècdotes d’aquest paradís (fiscal, però paradís…) en que la paradoxa és que té dos presidents: un bisbe i un republicà socialista…ha, ha. Aquí ens dona peu per fer-li preguntes…Pobret, no sap el que ha fet! 

  • L’Estat és laic o catòlic?
  • Es respecten tots les tendències, però poden triar, ser catòlic és més “guai”…ha,ha, rises generalitzades
  • Abortament? Divorci? Matrimonis homosexuals?

“Zasca”, “zasca”! el personal el que vol és que a l’Henoc l’”agafi el toro”!

  • Són tolerants, si un co-príncep signa, l’altre accepta…no passa res! Aquí hi ha una frase típica que diu “fer-se l’andorrà”, que és com dir “fer-se el suec” (haviat serà millor dir “fer-se el rajoi”, o sigui mirar cap a un altra banda i no fer res…)

Tot conversant, també ens assabentem que no només hi ha independentistes a casa nostra, aquí fa poc se’ls va independitzar la parròquia d’Escaldes-Engordany i encara els cou

En acabar la visita l’Henoc ens dona les gràcies perquè no és habitual tenir un grup tant interessat i “dicharatcheru” com nosaltres…Paraules que li reporten un aplaudiment tancat i molt sincer…La nota: quinze sobre deu! (Ha fet el contrapès al “soca” d’ahir)

  • Quina hora és?
  • Les onze i escaig… Béééé, com que hem quedat amb el xofer a un quart de dues, tenim dues hores perquè fer?…

PER COMPRAR, VISCA!  Tothom content i ens anem separant per grupets a la recerca de botigues que tinguin de tooooot…

A un quart de dues, ja estem tots al punt de trobada. Tothom carregat de bosses: colònies, cremes, licors, xocolates, galetes, patés, formatges…Vinga amunt! Tornem a comptar…hi som tots?…Eeeeep, aquí falta algú, només som vint-i-nou i érem trenta…Què passa?…Doncs passa que “algú” també s’ha independitzat del grup i ha tornat sola a Barcelona…(Ja misteris de la natura que no esbrinarem mai…)

Arribem a l’hotel per dinar. Tot molt bé i el personal content.

IMATGE-8 IMATGE-10 IMATGE-11 IMATGE-9

 

Tornem a casa, però abans parem a l’església de Santa Coloma, o és que pensàveu que s’acabaria una sortida de Valldaurex sense veure pedres velles? Noooooo, sinó com es guanyaria el sou el Professor Cortés?

Tot i que el Xavi ens deixa davant mateix, hi ha un grupet amb ganes d’aventura que donen tooooota la volta al turonet per anar a parar al mateix lloc…L’arribada a la bonica església romànica és un xic complicada perquè als veïns d’aquest barri se’ls ha acudit muntar la barbacoa anual avui…Havia de ser avui? No hi més diumenges a l’any? Doncs sembla ser que no i la visita és d’allò més “animada”…

El Professor Cortés comença les seves sempre sàvies explicacions a la part del darrera

IMATGE-12

 Tot i que “no s’ha preparat res” (i aquesta vegada és veritat)Tothom envadalit escoltant-lo…El dia que s’ho inventi tot, ens el creurem igual, no hi ha com ser convincent… 

IMATGE-13

 Anem al davant…aquí la cosa és més complicada, perquè les explicacions s’han d’anar combinant amb l’actuació dels espontanis de la barbacoa i la història es barreja amb el “Soy minero”, sí, sí, aquella de l’Antonio Molina: 

 

_Soy minero 
y temple mi corazón
con pico y barrena
Soy minero
y con caña vino y ron
me quito las penas
soy barrenero
porque a mi nadie me espanta
y quiero solo el sonido
de una taranta , etc…etc…

 

Oi que és “guai”?  No s’ho esperava això el Professor, una música de fons tan inspiradora de recolliment…Molt millor que el gregorià…O no?

 

Última fotografia de grup, i cap a casa! Un cap de setmana fantàstic i amb bona companyia!

IMATGE-14

Bon estiu i bones vacances! (els que en feu, ja ho veieu jo, aquí pencant que si no no cobro) …Us esperem al setembre per la Festa Major, hi haurà sorpreses!

Anna de Provençals

juny de 2016