Crònica de la projecció de la pel.lícula “Un,dos,tres,”

Títol de la pel·lícula: “Un,dos,tres,”

un-dos-tres-billy-wilder

Direcció : Billy Wilder (1961)

 Presentació i coordinació a càrrec de’n Juanjo Cortés

 15 de desembre del 2017

 

Context històric en que se sitúa la pel.lícula :

 

Al finalitzar la Segona Guerra Mundial el món va quedar dividit en dos grans zones d’influència, l’occidental (sota patrocini dels EUA) i l’oriental o comunista ( sota l’ URSS). Reflexe d’aquesta divisió va ser Alemanya dividida en dos estats, la República Federal, i la República Democràtica, reunificades el 1990.

 Forta situació de tensió sota l’amenaça de la guerra atòmica que es va donar entre els dos blocs, l’occidental i l’oriental (comunista), des de’l final de la Segona Guerra Mundial, fins les reformes de Mijaíl Gorbachow a la URSS.

El terme “Guerra Freda” el va fer famós un periodista nord-americà, Herbert B. Swope. Les dues grans potències, EUA i l’ URSS, van tenir nombrosos conflictes a diverses regions en les que lluitaven partidaris dels dos blocs. Ex. Les guerres de Corea i Vietnam. Les dues potències van reunir grans arsenals nuclears.

La desintegració de l’ URSS va donar pas a una nova etapa, i els EUA van liderar el lliure mercat internacional.

 

Berlin anys 60, en plena Guerra Freda, el representant de la Coca-Cola  a la República Federal Alemana, MacNamara, es planteja la introducció de la beguda a l’Alemya Oriental, a fi d’enfortir la seva posició dins la companyia. Un seguit d’embolics familiars i diplomàtics amb l’arribada de la filla del president de la companyia a Berlín, crearan seriosos problemes polítics i comercials dels quals en sortirà victoriós en MacNamara.

El film es desenvolupa amb un ritme frenètic i amb uns diàlegs brillants, en el que intencionadament, es fa una crítica molt càustica tant de les formes nordamericanes com russes. L’actuació de James Cagney com C.R.MacNamara, és senzillament brillant al llarg de tot el metratge, acompanyat d’uns joves Horst Buchholz, i Pamela Tiffin, que compleixen amb el seu rol.

La direcció a càrrec de Billy Wilder i la música d’André Previn, es genial.

La pel.lícula no va tenir gaire éxit ni als EUA , ni a Occident, però va obtenir nombrosos premis i diverses nominacions als Oscars de l’any 1962.

 

Al finalitzar el film, vam poder comentar entre tots els assistents, les situacions creades que ens mostra la projecció, fent un repàs històric d’aquells anys tant trascendentals a la nostra història recent.

I com les festes nadalenques son molt properes, vam aprofitar per fer un petit tast , i desitjar un bon any a tots els reunits.

 

Tomasa Mayordomo León