Crònica de la conferència “Revolución Sandinista, sueño y realidad”

A càrrec de: José Aragón (pintor nicarauenc)

Gener, 26, del 2018

Aquesta tarda al NEC, comptem amb la presència del pintor nicarauenc José Aragón, conegut popularment com el “poeta del color”, que ens parlarà com a protagonista en primera persona, de la seva experiència durant la infància i juventut a la Nicaragua immersa en la Revolució Sandinista (1979-1990) i el que va representar per la seva generació.

En primer lloc, ens fa un repàs de la història més recent del seu país, geogràfica i històricament. Nicaragua amb una situació privilegiada geogràficament  era cobejada econòmicament per les grans empreses nord-americanes, el que donarà pas al Tractat Chamorro-Bryan, amb el resultat d’una rebel·lió del poble nicarauenc. Augusto C. Sandino va comandar la revolta contra el govern titella de Chamorro (1926) controlat pe’ls EUA. L’intervenció de les tropes nord-americanes que van invadir el país, va fer que les tropes comandades per Sandino marxesin cap a les montanyes de Nueva Segovia, desplegant una tàctica guerrillera contra els marines de’ls EUA, com a les forces nicarauenques. Al 1933, els nord-americans davant la derrota abandonan Nicaragua, i Sandino signa un Tractat de Pau amb el govern liberal del president Sacasa. Al 1934, Sandino és assassinat por ordre del general Anastasio Somoza, que a continuació destitueix a Sacasa, i imposa una dictadura militar al país, anomenant-se president del mateix.

Somoza exterminarà als camperols de les “Segovies” seguidors de Sandino.

Al 1961 Carlos Fonseca Amador, fundarà el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) ,fins al 1979 no caurà la dictadura dels Somoza. A partir de llavors comença una república popular de caràcter socialista, boicotejada  econòmicament i militarment per EUA amb la Contra. Cuba com a mostra de solidaritat, els ajudarà enviant mestres i metges per tot el país, el que suposarà l’alfabetització i cura de gran part de la població, també assessorament militar quan convingui.

Les eleccions presidencials i legislatives del 1990 van suposar la derrota del sandinisme i la victòria de la dretana (UNO) coalició de partits liderada per Violeta Barrios de Chamorro i recolçada per EUA i el seu president Georges Bush, fi de la guerra.

Tal com diu el nostre conferenciant, l’esperit sandinista continúa viu entre els nicarauencs, poble de poetes, homes i dones de pau .

La revolució Sandinista va significar un abans i un després entre tota la població.

Davant tot el que ens ha explicat en José, les penúries viscudes pel seu poble i les injustícies, em quedo amb el que m’ha transmés, la seva dignitat , confiança, el seu optimisme, que també és el de la seva gent.

Com és habitual, un torn de preguntes entre el públic assistent ha finalitzat la conferència. Però aquesta nit hem gaudit d’una nova experiència, abans de marxar, el nostre conferenciant honorant els poetes de la seva terra, ens ha llegit tres poemes que ens han emocionat a tots.

Gràcies José, i arreveure!.

 

Tomasa Mayordomo León.

jose-aragon-2