Crònica de la conferència : “Els Manuscrits de la Mar Morta o Rotlles de Qumran”.

A càrrec d’Ana-María Bejarano

Maig, 25, 2018-05-31

Aquesta tarda, tenim la satisfacció de presentar a la professora de la secció d’hebreu i arameu del departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona, Ana-María Bejarano, Premi Nacional de Traducció del Ministeri de Cultura, y que ens parlarà dels Rotlles de Qumran o Manuscrits de la Mar Morta, un descobriment arqueològic de primer ordre. Amagats en recipients de fang en unes coves, van romandre així uns dos mil anys fins  que una tarda de primavera del 1947, un succés fortuït els va treure a la llum.

La professora Bejarano, ens fa una introducció i ens explica com van succeir els fets, com un jove beduí buscant un animal extraviat els va trobar.Els documents escrits en pergamí, eren còpies dels llibres de La Bíblia. El primer  era el d’Isaías,de 7 metres de llargada, i que posteriorment va provocar una gran conmoció en el món de l’arqueologia bíblica.

Quan els beduins els van descobrir, els van oferir a un sabater que tenia un petit establiment i venia objectes de contraban, i aquest els va vendre a Samuel, Metropolità del monestir de San Marc, que va comprar cinc rotllos. El professor Sukenik, de la Universitat Hebrea, va adquirir dos més.

Eren temps de guerra, i per posar-los en lloc segur el Metropolità va intentar vendre’ls a Estat Units. Com el procés s’allargava sense trobar una sol:lució satisfactòria, l’estiu del 1954, el general Yigail Yadin, fill del professor Sukenik de la Universitat Hebrea, va viatjar a Estat Units i a la fí va poder adquirir-los i traslladar-los a Jerusalem. El febrer del 1955, el primer ministre Sharett va publicà que es conservaríen en un museu que s’havia construït per a la conservació de manuscrits.

Ara es troben al “Santuari del llibre”, el Museu Nacional d’Israel, i els trobats posteriorment, al Museu Arqueològic. Als Manuscrits de Qumran, s’han afeigit noves troballes fetes a Masada, i altres de l’època de la rebel.lió de Bar Koqueba.

A finals del segle XIX es va descobrir el manuscrit hebreu més antic conegut fins al moment, i relaciont amb l’Antic Testament, el Còdex Petropolitanus, de l’any 916 , també conegut com Còdex d’Alepo, i  el Còdex de Leningrado. Els anomenats papirs de Chester Beatty ( quart i cinqué llibres de Moisés) son de principis del segle II.

Però qui van ser els autors dels manuscrits? S’ha donat per bona que van ser els essenis de Qumran, un dels tres grups que conformaven els jueus de l’època : els fariseus, els saduceus i els essenis, i que vivíen en comunitats fraternals, és a dir cèlibes, sense família, hi havia essenis que sí les formaven, i teníen fills. Actualment i com ens diu la nostra conferenciant, n’hi ha discrepancies sobre els autors.

Bé, la professora Bejarano ens ha donat molta informació i ha estat una tarda interessantíssima i molt cordial, i que podríem allargar molt. Per tant la convidem a tornar-hi en un futur proper , ens ho  ha confirmat i l’esperem.

Els Manuscrits de Qumran son un material importantíssim per conéixer els paral.lelismes existents entre les idees religioses i teològiques de Qumran per l’Antic Testament, i també pel cristianisme. Podem veure com era la situació espiritual d’aquells anys, es a dir, els anys que va sorgir el cristianisme.

Gràcies professora Bejarano, una tarda inoblidable!

 

Tomasa Mayordomo León