Crònica de la conferència : “El llegat del President”

A càrrec de Montserrat Catalan i Benavent

(Secretària del President Terradellas- Directora de l’Arxiu M.Terradellas i Macià)

 

Juny, 15, 2018

 

En un temps no gaire llunyà, vam tenir el plaer de visitar l’Arxiu Montserrat Terradellas i Macià com a complement de la nostra visita al Monestir de Poblet, a on vam ser gentilment guiats per la que va ser secretària del President Terradellas i a la vegada, Directora del mateix arxiu entre els anys 1988 fins al 2017.

Aquesta tarda ens fa l’honor de visitar-nos i apropar-nos amb els seus coneixements de primera mà, en la figura del per molts desconegut President.

Després de la presentació per part del nostre president en Juanjo Cortés de la Sra Catalan, la conferenciant ens introdueix en la figura del protagonista d’avui mitjançant un curt video.

Ens fa un repàs extens de la seva trajectòria política com a secretari del President  Macià des de l’any 1931, quan la línea nacionalista d’aquest i el republicanisme de Companys es van fusionar en ERC, un partit clau a partir  d’aleshores.

En contrast amb les Corts de l’Espanya republicana, el primer Parlament de Catalunya del segle XX, l’elegit el novembre del 1932, es caracteritzava per un bipartidisme ERC-Lliga, amb un clar domini de la primera. Durant el primer any, es produÏren crisis de govern, ja que ERC amb fraccions organitzades i premsa pròpia com el grup del diari L’Opinió, i a on s’hi trobava Josep Terradellas i Joan, configurava la fracció més crítica amb el sector procedent d’Estat Català i amb el President Macià, sent expulsats del partit el setembre del 1933. A la mort de Macià el Nadal d’aquell any, és elegit succesor d’aquest, Lluís Companys pel Parlament de Catalunya.

Després dels Fets d’octubre del 1934 a on va ser processat, reingressà a Esquerra . Des de l’inici de la Guerra Civil ocupà diversos càrrecs en el govern del president Companys, l’últim, conseller de finances del 1937 fins a la fi de la Guerra Civil. En aquesta etapa, organitzà les indústries de guerra i ajudà decisivament les col.lectivitzacions. S’exilià pel febrer del 1939 i residí a França.

Va poder fugir a Suïssa, on obtingué el dret d’asil. Tornà a París el 1944 rebutjant el càrrec de ministre en el govern de la República espanyola a l’exili.

L’ Agost del 1957 fou elegit president de la Generalitat a l’ambaixada de la República espanyola a Mèxic, únic país que mai va reconéixer el govern de  Franco, renunciant a formar govern a l’exili, va fixar la seva residència a França, a Saint-Martin-le-Beau en una casa familiar.

L’any 1977 després de molts contactes i un viatge a Madrid, tornà a Barcelona el 23 d’octubre, enmig d’una impressionant rebuda popular. Va ser nomenat president de la Generalitat aquell mateix any. Un cop aprovar l’Estatut del 1979 i elegit el Parlament de Catalunya, el maig del 1980 investit Jordí Pujol com a successor seu es retirà mantenint fins al final una posició crítica amb la política del país. Aquell mateix any cedí al monestir de Poblet el seu arxiu.

Moltes han sigut les anècdotes i vivències que la Montserrat ens ha explicat, sempre des del més profund respecte i estimació cap al President i vers a tota la família.

Impossible resumir-ho tot, personalment em quedo amb el retrat que ens ha fet arribar del personatge, de la seva humanitat tantes vegades incompresa, de l’empatia i admiració que des de un lloc providencial, la va convertir en expectadora d’excepció d’una família i la seva trajectòria, tant important en la nostra història més recent.

Un cop més, gràcies Montserrat per fer-nos partícips de la teva experiència.

 

Tomasa Mayordomo León.

catalan