Crònica de la conferència “De Philae a Jean François Champollion”: El desxiframent de l’escriptura jeroglífica.

A càrrec de: Marc Orriols i Llonch

Dr. En Història i Egiptòleg

5 d’octubre del 2018

 

Entrevista a Marc OrPer començar el cicle de conferències d’aquest nou curs, avui al NEC ens acompanya el Dr. Marc Orriols, amic i conegut de Valldaurex i molts de nosaltres. El tema és apassionant per a tots els estudiosos i aficionats de l’ antic món egipci: El desxiframent de l’escriptura jeroglífica i el seu autor en Jean François Champollion.

Mitjançant una projecció visual ens explica el sistema d’escriptura dels antics egipcis: els jeroglífics, utilitzats per a comunicar-se per escrit sempre en textos sagrats son imatges carregades de simbología, tenen funció màgica i simbòlica a partir de la dinastía V  ja amb uns 750 signes, son fonètics i semàntics. A partir de la dinastía XVIII els escribes ja utilitzen signes consonàntics dobles sil.làbics. Els símbols son figuratius, representen una cosa tangible, sovint fàcil de reconèixer, els egipcis es van inspirar en el seu entorn, objectes de la vida quotidiana. Durant el Regne Mitjà d’Egipte ja existien uns 900 símbols jeroglífics, fins a arribar en l’època grecoromana a uns 6.000.

Les seves característiques: Epigràfica, Capital, Monumental, Direcció de l’escriptura variable, d’esquerra a dreta, o l’inrevés, de dalt a baix, de baix a d’alt. Les primeres restes d’escriptura jerogífica que s’han trobat daten del 3.250 A.C. en una tomba d’Abidos. Neix en un àmbit funerari.

L’escriptura hieràtica (3.250-394 d.C) és l’escriptura comuna

L’escriptura demòtica (715-452 a.C.) en general d’ús quotidià.

I per últim el copte, últim estadi de la llengua egipcia segles II – XVI d.C.

1001128_00_AE-RSTON_002L’any 1799 es descobreix La Pedra de Rosetta de granit negre on hi ha gravat en dues llengües diferents (egípcia i grega) però en tres escriptures un mateix decret de Ptolomeu V del 196 aC.,  des d’aleshores molts estudiosos havien intentat desxifra-ne els jeroglífics, però serà el filòleg francès Jean-François Champollion després de tota una vida d’estudi interessat per la civilització egípcia, qui al 1822 ho aconsegueix. Del 1828 al 1829 viatja per Egipte recollint inscripcions en diversos monuments per estudiar-los i comparar-los. Tres anys més tard morirà a París. La major part dels seus treballs es publicaràn posteriorment.

La Pedra de Rosetta amb text gravat en hieràtic, demòtic i grec li facilitarà la tasca, encara que mai va poder veure-la fisicament, va treballar els seus textos en una còpia en paper que li van fer arribar. La comparació d’aquestes llengües va permetre la traducció del text i el posterior desxiframent, dels fins aleshores desconeguts jerogífics. Descoberta durant una expedició francesa, va passar a mans angleses i es troba al Museu Britànic. Els francesos havien fet diverses còpies i una d’elles va arribar a Champollion.  Un verdader geni.

Moltes més coses ens ha explicat el Dr. Orriols, la tarda ha estat molt interessant i la complicitat amb els assistents molt bona.

Com sempre, al finalitzar, una roda de preguntes per aclarir o aprofundir tot l’explicat. Tema apassionant que dona per moltes més conferèncias.

De nou gràcies Marc, per els teus coneixements que comparteixes amb tots nosaltres.

Fins aviat professor.

 

Tomasa Mayordomo León.

220px-Leon_Cogniet_-_Jean-Francois_Champollion